LA REALITAT D'UN SOMNI: UN REGAL PER AL MÓN

Recentment un home ha ensenyat a la major part de la població mundial que s’ha de lluitar per aconseguir els nostres somnis, malgrat les dificultats que signifiquen els estereotips imposats per un sistema injust i hipòcrita. Un home humil, venedor de telèfons mòbils, d’aspecte més be desagradable per a molts, grosset i amb una dentadura no molt acertada, va aconseguir posar en peu centenars de persones, va aconseguir fer plorar a moltes altres, i va donar una bona lliçó a les estúpides majories d’aquesta societat. Parle de Paul Potts, l’anglès guanyador del concurs “Britain’s Got Talent” (la Gran Bretanya té talent), que podria considerar-se la versió anglesa d’”Operación triunfo” o “el Factor X”. Aquest modest personatge havia intentat moltes voltes aconseguir ser cantant d’òpera perquè des de sempre havia sigut el seu somni. Havia rebut algunes classes de cant però malauradament va tenir que abandonar-les per culpa d’un tumor. Després d’açò pràcticament va renunciar al seu somni. Però un dia, després d’una jornada dura al treball, mentre veia la tele al sofà de sa casa va vore a la televisió l’anunci del càsting del mencionat programa, que curiosament el proper dia tindria lloc a la seua ciutat, Bristol, però va rebutjar prompte la idea de presentar-se; “on va un gros lleig com jo a presentar-se a un lloc així?on tots son joves,i on l’òpera els semblarà ridícula?”, expressat mal i amb poques paraules és el que va pensar. Però al matí següent es va despertar confiat, segur de si mateix, i posat que no perdia res, va decidir demanar el dia lliure al treball i presentar-se al càsting.
Es sentia fora de lloc allí, incòmode, la gent que hi havia el rebia amb mirades de burla, despreci i amb comentaris ofenents que vaig a estalviar-me mencionar. Paul estava molt nerviós, i encara que pensava que sols anava a fer el que li agradava fer, no aconseguia romandre tranquil. No va ser menys a l’hora de presentar-se al jurat, també l’escepticisme i la burlesca era present a l’actitud dels membres. Però la cosa va canviar quan només van escoltar a Paul entonar la primera estrofa de l’ària “Nessum Dorma” . Abans de que acabara la seua interpretació tota la gent present a la sala (varis centenars de persones) s’havien alçat en peu per ovacionar-lo, alguns d’ells plorant d’emoció, fins la membre del jurat Amanda Holden estava tremolant, plorant (i supose q alguna cosa més) i la resta estaven bocabadats. Podeu jutjar vosaltres mateix.
http://es.youtube.com/watch?v=1k08yxu57NA
Quan varen poder reaccionar, els membres del jurat es desferen en alabances cap a ell i li expressaren immediatament el seu desig de que Paul entrara al concurs. Paul va expressar que tota la vida s’havia considerat insignificant, però després d’aquella audició es sentia algú.
La segona actuació de Paul no va ser menys, la seua interpretació de “Con té partiro”, cançó que va fer famós al cantant Andrea Bocelli, va ser majestuosa, sublim, senzillament genial.
http://es.youtube.com/watch?v=rDB9zwlXrB8&eurl%20=/
Com era d’esperar , Paul Potts, aquell humil venedor de mòbils va aconseguir guanyar el concurs, emocionar a tots quant l’escoltaren, aconseguir el seu somni, i donar una lliçó d’humilitat al món, que falta li feia.
Gràcies Paul, gràcies per fer nos plorar, gràcies per eixa mirada de nen innocent, gràcies per demostrar al món que no cal ser un “figurí” per ser el millor, gràcies per demostrar que la música és capaç de fer sorgir els sentiments més profunds de l'ànima, i sobre tot gràcies per eixa veu, que és un regal per a tots. Gràcies
http://es.youtube.com/watch?v=K_5W4t_CBzg&eurl%20=/